Entradas populares

domingo, 8 de julio de 2012

Åsa Larsson.

A l'altre costat de la finestra,el sol il.luminava les façanes dels edificis i dels terrats,amb tota la neu que acabava de caure.
Dues garses s'asseuen a l'arbre d'enfront.Fan soroll,criden,però ella no n'és conscient.
Les persones no reflexionen sobre els pardals.S'arriba a grans sensacions a través d'ells,però ningú es pregunta per què;encara que vint ocells cantant des d'un bedoll puguen obrir-te el cor i farcir-te d'alegria.El lladruc d'un gos no desperta eixa emoció.O quan aixeques el cap cap al cel i veus una bandada d'ocells migratoris.Quines sensacions.
Com un centenar d'aus s'ajunten en un arbre per a organitzar un bon rebombori quan s'apropa el capvespre.O també el cant trist d'un mussol.O quan l'oroneta torna a tota pressa,àgil com és ella,al niu on l'esperen les seves cries famolenques.
I les persones tampoc pensen per què l'interés per les aus augmenta a mesura que envelleixen,a mesura que s'apropen a la mort.No,hi ha moltes coses que no se saben fins que mors.



No hay comentarios:

Publicar un comentario