Entradas populares

sábado, 31 de diciembre de 2016

Feliç 2017!

Malgrat aquest final,recordaré el 2016 com un dels bons anys.
Em vaig prometre que seria un any dur,ple d'aventures,i així ha sigut.
No diré que ha sigut fàcil arribar fins on estic i no hauria pogut fer-ho sense les persones que sempre esteu al meu costat,persones que,tot i estimar-me,m'animeu a allunyar-me (només físicament) de vosaltres.Estic on vull estar,fent allò que vull fer,què més puc demanar?Continue sense plans concrets,construint sobre la marxa.Així que sols espere que el 2017 siga una bona continuació de l'any anterior i guarde amb mi totes les lliçons apreses:
-Que no sempre allò que s'havia somiat acaba sent la nostra millor opció.
-Que,de vegades,les persones que estaran al nostre costat no són qui esperàvem.
-Que no tothom va a entendre la nostra lluita,però això no ens apropa a la derrota.
-Que,per molt que organitzem i esperem el moment,tot pot desaparéixer i deixar-nos sense res.
-Que els sacrifis sols tenen sentit si es juga sempre a perdre.
-Que la distància fa tresors dels més petits detalls.
-Que no sabem què serà de la nostra vida,que no ho podem controlar.
Doncs sí,moltes coses han passat i em quede amb els records positius,que ja hem patit prou.Us desitje un feliç any nou i,sobretot,que aprofiteu cadascun dels dies que estan per venir.

viernes, 30 de diciembre de 2016

Viure amb por.

Tornar a eixe raconet del món i descobrir que algú l'havia fet seu.Trobar que algú ha envaït el teu espai personal i s'ho ha emportat tot.Trobar que algú ha regirat les teves coses,que has perdut tota la privacitat i que han fet seu allò que millor guardaves.Primer,el dolor i la ràbia ho ocupen tot i et maleeixes,ho maleeixes tot.Necessites ajuda,vols parlar-ho amb tothom i callar-ho al mateix temps.Confussió,massa preguntes.Per què?Per què?Qui?Fer el cor fort i parlar amb la policia,intentar explicar allò que és inexplicable,buscar respostes on sols ha quedat un desert nevat.Després,arriba la por.No voler sortir de l'habitació,no deixar que torne a passar.Observar la sortida del sol fingint que no m'importa,amagar la càmera com si no fóra la persona més obsessionada per la fotografia del món.Fingir que no brilla el sol en aquest paradís gelat i fosc,dir-me a mi mateixa que no vull sortir a l'exterior.I,quan arriba el capvespre,és encara pitjor.El cel es tiny de taronja i rosa i jo no el puc mirar.No és bonic,no sortiré a fora.Per fi,torna la foscor i gitar-se amb el pensament que demà tocarà sortir a l'exterior.Despertar ignorant la sortida del sol de nou,amagar tots els objectes valuosos abans d'atrevir-me a anar allà fora.Sentir passes,colps,de tot al meu voltant.Toca ser valenta i sortir,simplement,a comprar menjar.Trenta minuts d'angoixa i tornar a l'amagatall.Revisar-ho tot i deixar una nota que implore que no furten més,que ja s'han emportat allò més valuós.Tornar a casa amb l'ai al cor i la navalla a la butxaca,comprovar mil vegades que la porta estava tancada i que res més no ha desaparegut.Tancar-se a l'habitació,atenta a tots els sorolls i odiant el sol,que segeuix decidint brillar com si importara el temps que fa allà fora.Que continue la foscor,que regne el silenci i que em protegisca la por.

martes, 19 de julio de 2016

I.


I don't want to miss you.
I promise you'll be forever in my heart,
even when you can't stay in my life.


18 de juliol.

Semblava que tot començava i ara tot acaba.
M'emporte aquestes vivències amb mi ben lluny.
Fins que ens tornem a veure.

sábado, 2 de julio de 2016

Seguim i seguirem.

Les nostres no són llàgrimes de derrota,de totes les vegades que ens han trepitjat.Les nostres són llàgrimes de "malgrat tot,seguim ací".

martes, 28 de junio de 2016

Isn't it?

 
We are wild hearts.We were meant to fly away,to conquer our fears.It doesn't matter where we wake up tomorrow,distance doesn't exist for us.Come with me to a better wolrd,where anything matters but anything does.

jueves, 23 de junio de 2016

lunes, 23 de mayo de 2016

Confessions X.

Com pot acabar-se?Com pot ser que,després d'aquests quatre anys,ja res no siga igual?I no recorde ni com hem arribat fins ací.Tot el nostre esforç,tot el nostre patiment i,sobretot,totes les alegries.Ha sigut una bona època i,algun dia,direm que han sigut els millors anys de les nostres vides.O no és cert que he viscut més en els últims dos anys que en tota la meva vida?Ara viatjaré lluny i m'emportaré tots aquests records amb mi,que m'acompanyaran sempre.No podré oblidar cap d'aquestes persones que m'han acompanyat durant part o tot el camí.Una nova etapa comença,sense que se'n tanque l'anterior perquè,totes aquestes vides que s'han encreuat,mai no s'haurien de separar.

Vittu.

Después de tantas lágrimas,sólo puedo decir que es mejor haber amado y haber perdido,que no haber amado en absoluto.

Live.


viernes, 20 de mayo de 2016

Felicitat.


 
La natura,tu i jo.I res més,perquè ja ho tenim tot.

I miss you.

S'havia quedat sol.Ja no hi havia ningú entre l'espessa boira,sabia que ningú no li contestaria.Però,tot i així,sentia que algú havia de cridar el seu nom.

Warrior.

" Teach me how to fight,
  I'll show you how to win.
  You're my mortal flaw
  and I'm your fatal sin.
  Let me feel the sting,
  the pain,
  the burn
  under my skin.

  Put me to the test,
  I'll prove that I'm strong.
  Won't let myself believe
  that what we feel is wrong.
  I finally see what
  you knew was inside me
  all along.

That behind this soft exterior
 lies a warrior."

jueves, 19 de mayo de 2016

I turned to stone.

"Mi madre solía decir que el amor nunca se malgasta,aunque no siempre lo recibas en la misma medida que mereces o deseas.
-Déjalo salir a raudales-decía.-Abre tu corazón y no tengas miedo de que te lo rompan.Los corazones rotos se curan.Los corazones protegidos acaban convertidos en piedra".

domingo, 15 de mayo de 2016

Take me there.

 

The world is yours to discover.

Love.

You came silently,
the same way you left.
Maybe you'll be back,
will you notice this time?
That you stole my heart
and I still don't have it back?

sábado, 30 de enero de 2016

Henning Mankell.

"Las desgracias y las tragedias despiertan en nosotros,por lo general,una curiosidad un tanto desagradable.Nos paramos cuando vemos que ha habido un accidente de coche.Miramos de reojo al pasar por al lado del coche siniestrado.Si viene una ambulancia por la calle,mucha gente se para hasta que las sirenas dejan de sonar y el vehículo se detiene ante un edificio.Los más curiosos esperan hasta que sacan a la víctima en la camilla.Nos paramos porque queremos asegurarnos de que no somos nosotros quien va en esa camilla."

International Peace Day.

"No dejes que muera el sol sin que mueran tus rencores".
-Gandhi.

domingo, 24 de enero de 2016

Disappear.

No,I won't think about you.
Our story didn't exist.
You weren't mean to be.
As I saw you leaving,
I was not the first to go.

Wasting my life.

Tanto esperé...que me quedé esperando.

miércoles, 20 de enero de 2016

The world is my home.

 
Viatgem no per escapar de la vida,sinó perquè la vida no se'ns escapi.

 
Los sentimientos más puros se leen en los ojos de los animales.

A minha Lisboa.

Sinto-me um bocado portuguesa.
A chuva caiu sobre mim nas ruas de Lisboa
e trouxe-a comigo até o Porto.
Viajamos de avião aos Açores
e tudo tornou-se verde.
Já senti o vento,o frio e o nevoiro,
que os sorrisos portugueses fazem desaparecer.
Já aprendi que a calma faz parte da sua vida
e também agora um pouco da minha.
Fiquei perdida na cidade que ia ser minha morada,
ouvia outra língua,ficava longe de casa.
E tive tudo quanto precisava,
tudo foi melhor do que na vida passada.
Lisboa,tão cheia de aventura,
tão imensa e tão linda.
Não posso esquecer tudo o que lá vivi,
fiz parte desse movimento,
doutra vida noutro mundo.
E não quis voltar.
Quando a família e os amigos esperavam por mim,
eu não quis voltar.
E agora estou aqui,
perto da minha casa e longe da minha vida.
Não posso esquecer e não quero esquecer,
porque Lisboa ainda chove dentro de mim.
Ás vezes chovemos juntas e lembramos aquilo que fomos,
aquilo que encontramos e deixa-mos ir.
Mas não foi mesmo assim,
não perdimos tudo.
Fica por sempre dentro de mim,
a forma das suas ruas,as vozes da sua gente e as cores infinitas.
Por isso,sempre volto,porque Lisboa ficou com um bocado de mim
e eu,com um bocado dela.
Por isso,sou um bocado portuguesa.

Give me a reason to stay.

A veces,todo va mal.Pero qué bien cuando va bien.