Entradas populares

sábado, 25 de febrero de 2017

H.

You gave it all to me,
I didn't ask for it.
You're not the one I love,
I'm sorry to hurt you once more.
I didn't mean all the suffering,
I didn't want all the fights.
All I wanted
is that you'd have never entered my life.
I don't owe you anything,
but thanks for stopping by.
I'm not selfish if I only want to protect myself
from your long hands.
Just get away and never come back.
Let's make everything easy
and stop regreting our lives.
Thanks for coming
and leave me now.

sábado, 31 de diciembre de 2016

Feliç 2017!

Malgrat aquest final,recordaré el 2016 com un dels bons anys.
Em vaig prometre que seria un any dur,ple d'aventures,i així ha sigut.
No diré que ha sigut fàcil arribar fins on estic i no hauria pogut fer-ho sense les persones que sempre esteu al meu costat,persones que,tot i estimar-me,m'animeu a allunyar-me (només físicament) de vosaltres.Estic on vull estar,fent allò que vull fer,què més puc demanar?Continue sense plans concrets,construint sobre la marxa.Així que sols espere que el 2017 siga una bona continuació de l'any anterior i guarde amb mi totes les lliçons apreses:
-Que no sempre allò que s'havia somiat acaba sent la nostra millor opció.
-Que,de vegades,les persones que estaran al nostre costat no són qui esperàvem.
-Que no tothom va a entendre la nostra lluita,però això no ens apropa a la derrota.
-Que,per molt que organitzem i esperem el moment,tot pot desaparéixer i deixar-nos sense res.
-Que els sacrifis sols tenen sentit si no es juga sempre a perdre.
-Que la distància fa tresors dels més petits detalls.
-Que no sabem què serà de la nostra vida,que no ho podem controlar.
Doncs sí,moltes coses han passat i em quede amb els records positius,que ja hem patit prou.Us desitje un feliç any nou i,sobretot,que aprofiteu cadascun dels dies que estan per venir.

viernes, 30 de diciembre de 2016

Viure amb por.

Tornar a eixe raconet del món i descobrir que algú l'havia fet seu.Trobar que algú ha envaït el teu espai personal i s'ho ha emportat tot.Trobar que algú ha regirat les teves coses,que has perdut tota la privacitat i que han fet seu allò que millor guardaves.Primer,el dolor i la ràbia ho ocupen tot i et maleeixes,ho maleeixes tot.Necessites ajuda,vols parlar-ho amb tothom i callar-ho al mateix temps.Confussió,massa preguntes.Per què?Per què?Qui?Fer el cor fort i parlar amb la policia,intentar explicar allò que és inexplicable,buscar respostes on sols ha quedat un desert nevat.Després,arriba la por.No voler sortir de l'habitació,no deixar que torne a passar.Observar la sortida del sol fingint que no m'importa,amagar la càmera com si no fóra la persona més obsessionada per la fotografia del món.Fingir que no brilla el sol en aquest paradís gelat i fosc,dir-me a mi mateixa que no vull sortir a l'exterior.I,quan arriba el capvespre,és encara pitjor.El cel es tiny de taronja i rosa i jo no el puc mirar.No és bonic,no sortiré a fora.Per fi,torna la foscor i gitar-se amb el pensament que demà tocarà sortir a l'exterior.Despertar ignorant la sortida del sol de nou,amagar tots els objectes valuosos abans d'atrevir-me a anar allà fora.Sentir passes,colps,de tot al meu voltant.Toca ser valenta i sortir,simplement,a comprar menjar.Trenta minuts d'angoixa i tornar a l'amagatall.Revisar-ho tot i deixar una nota que implore que no furten més,que ja s'han emportat allò més valuós.Tornar a casa amb l'ai al cor i la navalla a la butxaca,comprovar mil vegades que la porta estava tancada i que res més no ha desaparegut.Tancar-se a l'habitació,atenta a tots els sorolls i odiant el sol,que segeuix decidint brillar com si importara el temps que fa allà fora.Que continue la foscor,que regne el silenci i que em protegisca la por.

martes, 19 de julio de 2016

I.


I don't want to miss you.
I promise you'll be forever in my heart,
even when you can't stay in my life.


18 de juliol.

Semblava que tot començava i ara tot acaba.
M'emporte aquestes vivències amb mi ben lluny.
Fins que ens tornem a veure.

sábado, 2 de julio de 2016

Seguim i seguirem.

Les nostres no són llàgrimes de derrota,de totes les vegades que ens han trepitjat.Les nostres són llàgrimes de "malgrat tot,seguim ací".

martes, 28 de junio de 2016

Isn't it?

 
We are wild hearts.We were meant to fly away,to conquer our fears.It doesn't matter where we wake up tomorrow,distance doesn't exist for us.Come with me to a better wolrd,where anything matters but anything does.

jueves, 23 de junio de 2016

lunes, 23 de mayo de 2016

Confessions X.

Com pot acabar-se?Com pot ser que,després d'aquests quatre anys,ja res no siga igual?I no recorde ni com hem arribat fins ací.Tot el nostre esforç,tot el nostre patiment i,sobretot,totes les alegries.Ha sigut una bona època i,algun dia,direm que han sigut els millors anys de les nostres vides.O no és cert que he viscut més en els últims dos anys que en tota la meva vida?Ara viatjaré lluny i m'emportaré tots aquests records amb mi,que m'acompanyaran sempre.No podré oblidar cap d'aquestes persones que m'han acompanyat durant part o tot el camí.Una nova etapa comença,sense que se'n tanque l'anterior perquè,totes aquestes vides que s'han encreuat,mai no s'haurien de separar.

Vittu.

Después de tantas lágrimas,sólo puedo decir que es mejor haber amado y haber perdido,que no haber amado en absoluto.