Entradas populares

martes, 29 de agosto de 2017

A.

It happened,it was real,we had something.
Weren't be happy together?
Wasn't it true that we wanted to spend every second with each other?
I just lived for you,dying in silence when I did not get to see you.
You made everything alright,every day next to you was woth it.
How can you say you don't want to see me anymore?
Please never say that.
I cannot bear the thought.
I'm afraid I lost you,I miss you.
I need you,come back to me.
You cannot wish to live without me.
Have you forgotten all the good times?
I haven't and I can't believe you have.
Because everything was perfect and we didn't need anymore than that.
We had each other and it was enough.
You simply can't forget that,it happened,it was us.
There was only us in the world.
Don't go,please,don't leave me alone.
Don't say we are too different,don't say words I don't want to hear.
I just want to come back to when we had each other and it was enough.
Come back and make it happen.
Don't break my heart because my whole heart is you.

domingo, 6 de agosto de 2017

Goodbye,world.


It has never been easy for scientists. We’ve been ignored, humiliated, murdered. We’ve been giving hope for humanity for centuries. We’ve been working hard, test after test in sleepless nights. We know and we want the world to know, but they don’t want to listen. Funnily enough, they still ask us. Probably just to have an excuse to make us disappear. “It can’t be true, it can’t be that bad”, they say. “They are wrong”. The truth is they know too, but knowledge is scarier than doubt, because it makes us responsible for our actions. And this world has decided not to react for too long. We live in a anesthetised world where humans wish they didn’t know enough. Maybe scientists are really not needed anymore. No one wants to hear it’s too late.  

domingo, 25 de junio de 2017

Mal.

Da igual cuánto lo hayamos planeado.
No importa cómo queríamos que fuese.
Queríamos poner orden en nuestra vida y siempre llega el caos.
Acabamos estando allí cuando prometimos estar allá.
Y todo acaba como no tenía que pasar.
No se puede planear todo en esta vida.
Pero,a veces,se agradecería que no viniera alguien a estropearlo,
que al menos pudiésemos explicarlo.

sábado, 3 de junio de 2017

My sick mind.

Get closer,
come and take me.
Destroy everything I've ever been,
make her disappear.
Bring me a new me,
someone eager to live.
Break me,hurt me,
don't let her breathe.
No second tries,
the last goodbye.
It's over,it has to be.
No more pain,no more lies,
no more fairytales gone bad.
Never like the others,
such a sick mind.
Kill her,don't let her come back.
And maybe then I can be someone.

La por.

A qui ajuda la por?
Controla per complet les nostres vides.
Si no ho impedim,és la força que ho domina tot.
És allò que decideix per nosaltres...
"Vull,però no puc..."
I sempre així,sense arribar a cap lloc.
La por,la por ho vol tot.
Vol el dolor,les llàgrimes,el penediment.
Vol la foscor,la desesperança i la manca de raó.
I per què deixem que guanye les nostres batalles?
No som fortes,no tenim veu?
Que ja hem perdut prou.
Ací estem per viure,per arriscar,per arribar més lluny.
Per provar,per perdre i per millorar.
Que no ens importe,que no ens faça mal.
Res no dol més que allò que no hem intentat,
veure tota la vida que hem deixat escapar.

sábado, 25 de febrero de 2017

H.

You gave it all to me,
I didn't ask for it.
You're not the one I love,
I'm sorry to hurt you once more.
I didn't mean all the suffering,
I didn't want all the fights.
All I wanted
is that you'd have never entered my life.
I don't owe you anything,
but thanks for stopping by.
I'm not selfish if I only want to protect myself
from your long hands.
Just get away and never come back.
Let's make everything easy
and stop regreting our lives.
Thanks for coming
and leave me now.

sábado, 31 de diciembre de 2016

Feliç 2017!

Malgrat aquest final,recordaré el 2016 com un dels bons anys.
Em vaig prometre que seria un any dur,ple d'aventures,i així ha sigut.
No diré que ha sigut fàcil arribar fins on estic i no hauria pogut fer-ho sense les persones que sempre esteu al meu costat,persones que,tot i estimar-me,m'animeu a allunyar-me (només físicament) de vosaltres.Estic on vull estar,fent allò que vull fer,què més puc demanar?Continue sense plans concrets,construint sobre la marxa.Així que sols espere que el 2017 siga una bona continuació de l'any anterior i guarde amb mi totes les lliçons apreses:
-Que no sempre allò que s'havia somiat acaba sent la nostra millor opció.
-Que,de vegades,les persones que estaran al nostre costat no són qui esperàvem.
-Que no tothom va a entendre la nostra lluita,però això no ens apropa a la derrota.
-Que,per molt que organitzem i esperem el moment,tot pot desaparéixer i deixar-nos sense res.
-Que els sacrifis sols tenen sentit si no es juga sempre a perdre.
-Que la distància fa tresors dels més petits detalls.
-Que no sabem què serà de la nostra vida,que no ho podem controlar.
Doncs sí,moltes coses han passat i em quede amb els records positius,que ja hem patit prou.Us desitje un feliç any nou i,sobretot,que aprofiteu cadascun dels dies que estan per venir.

viernes, 30 de diciembre de 2016

Viure amb por.

Tornar a eixe raconet del món i descobrir que algú l'havia fet seu.Trobar que algú ha envaït el teu espai personal i s'ho ha emportat tot.Trobar que algú ha regirat les teves coses,que has perdut tota la privacitat i que han fet seu allò que millor guardaves.Primer,el dolor i la ràbia ho ocupen tot i et maleeixes,ho maleeixes tot.Necessites ajuda,vols parlar-ho amb tothom i callar-ho al mateix temps.Confussió,massa preguntes.Per què?Per què?Qui?Fer el cor fort i parlar amb la policia,intentar explicar allò que és inexplicable,buscar respostes on sols ha quedat un desert nevat.Després,arriba la por.No voler sortir de l'habitació,no deixar que torne a passar.Observar la sortida del sol fingint que no m'importa,amagar la càmera com si no fóra la persona més obsessionada per la fotografia del món.Fingir que no brilla el sol en aquest paradís gelat i fosc,dir-me a mi mateixa que no vull sortir a l'exterior.I,quan arriba el capvespre,és encara pitjor.El cel es tiny de taronja i rosa i jo no el puc mirar.No és bonic,no sortiré a fora.Per fi,torna la foscor i gitar-se amb el pensament que demà tocarà sortir a l'exterior.Despertar ignorant la sortida del sol de nou,amagar tots els objectes valuosos abans d'atrevir-me a anar allà fora.Sentir passes,colps,de tot al meu voltant.Toca ser valenta i sortir,simplement,a comprar menjar.Trenta minuts d'angoixa i tornar a l'amagatall.Revisar-ho tot i deixar una nota que implore que no furten més,que ja s'han emportat allò més valuós.Tornar a casa amb l'ai al cor i la navalla a la butxaca,comprovar mil vegades que la porta estava tancada i que res més no ha desaparegut.Tancar-se a l'habitació,atenta a tots els sorolls i odiant el sol,que segeuix decidint brillar com si importara el temps que fa allà fora.Que continue la foscor,que regne el silenci i que em protegisca la por.

martes, 19 de julio de 2016

I.


I don't want to miss you.
I promise you'll be forever in my heart,
even when you can't stay in my life.


18 de juliol.

Semblava que tot començava i ara tot acaba.
M'emporte aquestes vivències amb mi ben lluny.
Fins que ens tornem a veure.