Viure amb por.

Tornar a eixe raconet del món i descobrir que algú l'havia fet seu.Trobar que algú ha envaït el teu espai personal i s'ho ha emportat tot.Trobar que algú ha regirat les teves coses,que has perdut tota la privacitat i que han fet seu allò que millor guardaves.Primer,el dolor i la ràbia ho ocupen tot i et maleeixes,ho maleeixes tot.Necessites ajuda,vols parlar-ho amb tothom i callar-ho al mateix temps.Confussió,massa preguntes.Per què?Per què?Qui?Fer el cor fort i parlar amb la policia,intentar explicar allò que és inexplicable,buscar respostes on sols ha quedat un desert nevat.Després,arriba la por.No voler sortir de l'habitació,no deixar que torne a passar.Observar la sortida del sol fingint que no m'importa,amagar la càmera com si no fóra la persona més obsessionada per la fotografia del món.Fingir que no brilla el sol en aquest paradís gelat i fosc,dir-me a mi mateixa que no vull sortir a l'exterior.I,quan arriba el capvespre,és encara pitjor.El cel es tiny de taronja i rosa i jo no el puc mirar.No és bonic,no sortiré a fora.Per fi,torna la foscor i gitar-se amb el pensament que demà tocarà sortir a l'exterior.Despertar ignorant la sortida del sol de nou,amagar tots els objectes valuosos abans d'atrevir-me a anar allà fora.Sentir passes,colps,de tot al meu voltant.Toca ser valenta i sortir,simplement,a comprar menjar.Trenta minuts d'angoixa i tornar a l'amagatall.Revisar-ho tot i deixar una nota que implore que no furten més,que ja s'han emportat allò més valuós.Tornar a casa amb l'ai al cor i la navalla a la butxaca,comprovar mil vegades que la porta estava tancada i que res més no ha desaparegut.Tancar-se a l'habitació,atenta a tots els sorolls i odiant el sol,que segeuix decidint brillar com si importara el temps que fa allà fora.Que continue la foscor,que regne el silenci i que em protegisca la por.