Desesperació?

Hi ha alguna cosa que em preocupa.
Eixe pensament que no et deixa dormir,que és el mateix per a tothom,però diferent en cadascú.
La conciència...eterna companya,afortunadament.Tant de bo no m'abandone mai.
No,després de tot,jo he sigut la víctima.El temps passa,però això no canvia.I és que la societat mai deixarà de ser cruel.És molt trist haver de morir suicidada per una societat incapaç d'acceptar les teves idees.
Sempre lluitant...és el meu esport preferit,però em cansa molt.
I després de tantes queixes,manifestacions,escrits,concentracions...què puc fer ara?Sí,és clar,no rendir-me,però...i què més?Què passa si a ningú li importa?
Què passa si a ningú li importa la llengua?
Jo,de menuda,mai m'imaginava que creixeria i m'adonaria que estava discriminada per la meva llengua.La llengua en què m'expresse,una llengua que no em fa ser inferior ni molt menys.
Sempre em diuen que qui parla més d'una llengua té una mentalitat més oberta i jo sempre conteste que no és a nosaltre a qui ens cal això,sinó a les persones que volen passar-nos per damunt i que només dominen una llengua i gràcies..Ningú s'adona que ací,a la Comunitat VALENCIANA,són ofcicials dues llengües:valencià i castellà.
Però a ningú li importa perquè visc a un país anestesiat.