S'apropa el comiat.

És difícil dir adéu,ja ho sabem.Però admetre no voler tornar a "casa" és insuportable.També aquest és el meu lloc...Un any ple d'experiències,que arriba al seu fi.No cal dir que no oblidarem,que tornarem,que no és un adéu.I,encara així,ja mai no serà el mateix...Perquè ja no passejaré pels carrers de Lisboa sent part d'ella,tornaré a ser una estrangera,una visitant.Ja no seré la ciutat,una de les ciutats més boniques del món.Quan torne a ella,tot serà diferent i dolrà.Però hi hem de tornar...És un encontre necessari,perquè sí quedaran als racons d'aquest indret allò que vam ser i allò que volíem ser.Hi hem deixat la nostra empremta,ella és part de nosaltres i nosaltres la portem a ella allà on anem.No és un adéu,perquè la separació és ja impossible.Gràcies per ensenyar-me tantes coses,per ajudar-me a ser jo,per tots els moments que han constituït la millor etapa de la meva vida.
"Lisboa,vou voltar".